Ara que estem a la recta final del
semestre, puc dir obertament que juntament amb aquesta assignatura, m'ha
sorprès gratament una altra matèria. Es tracta de Ciència, Tecnologia i
Societat on s'estudia la visió que es dona a la ciència. La ciència ha arribat a convertir-se en un tema de
debat d’actualitat. Primer per les qüestions socials, morals i ètiques; i segon
es té por per les futures conseqüències.
La qüestió inicial, “És perillosa la ciència?”, ens
porta a un recorregut per la història de la sociologia des
dels seus inicis complexos fins a les innovacions tecnològiques actuals. I és
que la idea del coneixement científic ha estat sempre inadequadament tractada.
S’ha necessitat trencar amb les barreres tradicionals i errònies que
impossibilitaven un terreny conceptual i temàtic comú. Es creia que els
científics interactuaven de forma aïllada amb el seu entorn social i de la
natura de forma deliberada. Passa una mica com els paradigmes. A l'inici es trenca amb les barreres tradicional i quasi sempre errònies.
És cert que no és un tema nou ja que, la literatura
occidental els ha tractat com si fossin
Déus. Els ha donat el poder per a crear vida o fins i tot
treure-la. Els casos exemplars que
l’autor del text ens anomena, ens clarifiquen les testimoniances de Frankenstein
de Shelley, el Fausto de Goethe o el Mundo feliz de Huxley
com les magnituds de la natura pot ser exagerada negativament en mans de
científics bojos[1].
No
es tenia en compte els valors ètics o morals ni els impactes socials. Gràcies
als científics, tenim un coneixement més ampli on sabem dels riscos i dels
impactes científics i tecnològics que el medi ambient sofreix com a exemple.
Al contrari del que es pot pensar, la presa de
decisions deliberades arribava per mitjà d'impactes socials, polítics o ètics.
Les conseqüències negatives que s’han tingut dins de la història de la
investigació, fan que es pugui arribar a evolucionar per mitjà d’un procés de
democratització de les decisions.La ciència cerca una
certa autonomia per tal de poder actuar per coneixement propi.
Crec que si no la heu cursat, us animeu a fer-ho perquè són temes molt interessants i que trenquen amb les pors que podíem tenir envers la ciència o tecnologia, i que no ens deixen fluir en els nostres pensaments.
Bona lectura !
[1]
WOLPERT, Lewis. ¿Es peligrosa la ciencia? Is science dangerous? Ars Medica.
Revista de Humanidades 2008; 1:128-136 Material PDF Pag 1
Hola Alícia,
ResponEliminaEstic d'acord amb el teu comentari, en ple segle XXI on les màquines esdevindran més intel·ligents que els humans, i es parla molt d'aquesta intel·ligència artificial fins i tot un grup de científics que treballen amb aquestes tecnologies tan innovadores comencen a expressar la seva preocupació. A veure si ara els humans ens convertirem en els neandertals de les màquines?
Ens seguim parlant.
Hola Alícia,
ResponEliminaNo he fet aquesta assignatura però pot ser interessant. Referent a la pregunta de si és perillosa la ciència. Cap ètica no pot eludir el fet que l'assoliment d'objectius "bons" es troba lligat , en molts casos, a l'acceptació de mitjans moralment dubtosos o si més no perillosos, i a la possibilitat d'efectes secundaris dolents.
Merche
Hola Alicia! Em sembla molt interessant aquesta entrada. Considero que sempre, per aconseguir una finalitat hi ha d'haver mitjans que potser no siguin moralment acceptables, però sense riscos no hi ha ciència...no?
ResponEliminaAlba