Final del blog. Reflexions

Després d'haver arribat al punt dessitjat, puc dir que m'ha estat molt grat i de força ajuda implementar un blog. Crec que entre els companys i companys, llegir les nostres reflexions ens ha ajudat a opinar i trecar el glaç dels blogs. Escriure de forma virtual no deixa de ser una mica fred. Com humans que som, necessitem del contacte humà i de la calor dels encontres fisics. Tot i així, sempre s'espera una resposta de qui tens a l'altre banda. Com si fos una mena de citació programada.
Aquesra citació, de vegades es fa impossible de fer, vist que som estudiants i tenim moltes coses a fer. No només com a estudiants sinó amb altres obligacions.
Jo particularment sóc mama de dos nens i faig 5 assignatures. Treballo en projectes com a Experta en cultura espanyola i hispanica en Italia.
Una experiència enrriquidora i que ens permet mantenir un contacte, encara que sigui entre un fred i calurós toc mìstic i innovatiu.
Fins a la proxima,

Alicia Sànchez Ruiz

Descubrir... ¡el Spanglish!

Una de les lliçons que més m'agraden i agraden als meus alumnes és quan parlo del Spanglish. Aquesta llengua d'ús col.loquial està prenen molta força. Aquí us deixo una mica del que parlo als alumnes de la 3ra media.

Anem a veure i escobrir El Spanglish!!
Vamos a descubrir... ¡el Spanglish!

El Spanglish (conocido también como Espanglish) es una lengua híbrida de uso coloquial y no oficial que se ha originado en Estados Unidos y que ha surgido de la fusión de español e inglés.
A pesar de que no se refiere a un idioma oficial, el término espanglish se encuentra en el Diccionario de la Real Academia Española y hay incluso escritores que lo utilizan en sus obras.
El fenómeno se originó a principios del siglo XX en Estados Unidos por medio de las comunidades de habla hispana, sobre todo en los estados de Florida, Georgia, Texas, California, Nueva York. El flujo migratorio a Estados Unidos provenía sobre todo de México, República Dominicana, Puerto Rico y Cuba. Los mexicanos llegaron sobre todo a Texas y a los estados del suroeste; los cubanos inmigraron hacia Florida y los puertorriqueños se instalaron en los «guetos» de Nueva York. Aquí vivían al margen de la sociedad, sin educación y sin trabajo y hablaban una lengua que era una mezcla entre su idioma materno y el inglés.
Desde los años sesenta del siglo XX en los barrios de las principales ciudades como Nueva York, Miami y Los Ángeles, donde vivía la mayoría de aquellos inmigrantes hispanos, empezó a crearse este tipo de idioma híbrido, que unía sintaxis y léxico españoles con los ingleses.
La función del Spanglish es facilitar la comunicación entre dos partes cuando uno de los hablantes no domina el idioma inglés. Los inmigrantes hispanos conocían el inglés o lo iban aprendiendo poco a poco; entonces, era normal que en las comunidades hispanas de las grandes ciudades americanas se mezclaran sintaxis y léxico españoles a la hora de hablar inglés.
Debido a que surgió “en la calle”, en un contexto oral, el Spanglish no tiene reglas fijas, más bien cuenta con muchas variaciones. Por lo general, existen dos tipos de manifestación de esta jerga. Por un lado puede combinar palabras correctas en español y en inglés, que coexisten en la misma frase. Por otro, utiliza palabras inglesas cambiándolas y pronunciándolas de forma españolizada.
Gracias a su difusión a través de los medios de comunicación y de la música, cada día más escritores, raperos, locutores de radio y televisión y periodistas de origen hispano contribuyen a su difusión.
Hoy en día los expertos se dividen a la hora de juzgar la importancia del fenómeno. Una parte de los estudiosos afirma que no es una moda pasajera, otros dicen que este idioma está condenado a desaparecer antes o después, ya que para integrarse en la sociedad y conseguir los mejores trabajos en Estados Unidos es fundamental hablar y escribir correctamente en inglés y español.

Finalment, els nens que estan molt interessats en aquest tema, els recomano de veure una pel.licula on surt la Paz Vega jovaníssima.
Deixo algunes fotos tretes del web.

L'ART DE LA IL.LUSIÓ

 Mentre l'Europa és divideix entre un partit de Champions (campions), jo prefereixo veure una altre expressió d'art.

És l'art de l'il.lussionisme i del impressionisme amb escultures hiperrealistes di Christopher David White.


Les escultures impressionistes que són hiperrealistes de Christopher David White   aconsegueixen enganyar l'ull de l'espectador. De les seves obres podem dir que semblen tallades a la fusta, però que tracten d'obres realitzades amb argila, un material que, pel mestratge de l'artista nord-americà, assumeix la forma de troncs de fusta desgastades pel temps, tenint la cara de la vida, les mans de l'escultor detalla antropomòrfic. L'artista s'inspira en la naturalesa per investigar l'informe de l'home que fa amb la fugacitat del seu art-vida. Expressa la necessitat de representar la bellesa vinculada a la decadència i permet de representar el seu punt de vista particular, en la percepció de la realitat. Doneu un cop d'ull a les increïbles obres de Christopher David White. Per veure totes les seves escultures, es pot visitar el seu lloc web http://christopherdavidwhite.com/

 i seva pàgina de Facebook

ANÀLISI LEXICOMÈTRICA DE LA CULTURA ESPANYOLA

Per realitzar aquesta anàlisi lexicometric, he cercat la informació d'acord amb la meva curiositat com expatriada. De vegades, s’escapa molta informació quan un viu en un altre país i volia veure que és el que els espanyols han cercat més en els blogs. 

He cercat en la web del periòdic "El Mundo" els 25 blogs més llegits pels espanyols. Verament són 100 blogs però jo he consultat els primers 25. Podeu trobar tot el llistat en aquí

Consultar els posts més llegits m’han fet cercar informació molt variada sobre la cultura actual espanyola.

Utilitzant el programa AntConc, he analitzat el cos textual dels 25 blogs més llegits. El top dels 25 blogs més llegits. El primer que hem de fer és crear una carpeta nova, "Top25 Spanish", on aniran tots els blogs o webs seleccionats. Un cop fet el primer pas, podem carregar-los al corpus del programa com directori Open Dir, ja que no es tracta d’un únic file. Ens dóna un total de 25 files, i donem al START per iniciar la nostra anàlisi.

Si ens donen numeracions estranyes, el que hem de fer abans és configurar el programa. És a dir, fer la codificació correcta dels caràcters del nostre fitxer de blogs que hem anomenat "Top25 Spanish" podem començar.

Fent la primera anàlisi, m'he trobat amb els primers verdaders problemes i que no hi havia pensat abans. El procés inicia amb l’anàlisi d'una llista que resulta de la cerca de dades, evidencies i marques més freqüents en el corpus.

El primer problema és precisar aquest llistat, ja que com a resultat ens trobem amb un munt d’errors tècnics de precisió en la cerca com la gran varietat de preposicions, adverbis, pronoms...que fan enriquir la nostra llengua però no seria el nostre cas, ja que per mitjà d'un filtre podem fer una cerca més objectiva. Aquest filtre és el stopwords i cada llengua, òbviament té el seu filtre. Així trobem les freqüències de paraules sense el filtre:

Anem ara a calcular les freqüències amb el filtre stopwords que he trobat aquí

Si abans teníem Wordtypes 4860 ara tenim 4596; i Tokens de 22246 a 9022. 

Ara podem veure que la paraula més cercada és "hay" amb 40 vegades utilitzada i amb el rànquing 1 enfront "zonas" que per ordenació alfabètica es troba en el rànquing 4596.

He cercat la paraula “sèrie” que és una de les més utilitzades per veure el seu context davant els blogs.

Podem dir que la paraula “sèrie” es troba en 27 contextos diferents de 25 blogs. La proporció és bastant alta.

El càlcul de riquesa lèxica en el primer anàlisi sense utilitzar el filtre, teníem 4860/22246= 0,218 i després del filtre ens dona un càlcul de 4596/9022= 0,509.

Podem veure com tots els textos han millorat notablement. Si fem l’anàlisi d’una paraula com “sèrie”, veiem que la primera anàlisi 27/22246= 0,0012  i en la segona anàlisi 27/9022=0,0029

CÀLCUL DE RIQUESA LÈXICA GENÈRIC I INDIVIDUAL

freqüència absoluta genèrica de 25 Blogs sense stopword ..........................  0,218

freqüència absoluta individual de la paraula sèrie.........................................  0,0012

freqüència relativa genèrica de 25 Blogs amb stopword .............................. 0,509

freqüència relativa individual de la paraula sèrie 0,0012 ..............................  0,0029

Ara si anem a analitzar la distribució del mot "sèrie", podem veure com, des d'una manera gràfica es veu la representació del mot com un "codi de barres". La captura deixa veure quins blogs inclouen el mot i on (inici, cos o final).

Ens rebel·la com la paraula “sèrie” s’utilitza en 6 textos dels 25 seleccionats per prioritat de lectura.

Tots 6 blogs, si considerem que el mot “sèrie” com la tesi principal d’ells, tenen una mateixa estructura: Introducció, cos i conclusió. Només en dos dels textos semblen no parlar directament sobre aquest mot sinó com una referència.

Per tal de generar una llista més ordenada per "agrupacions" del mot "serie", veurem la seva freqüència dintre dels blogs i com el trobem, és a dir, per la primera o última paraula o qui va al costat del mot “serie”.

Conclusions

Les dades analitzades ens donen el resultat de la cultura espanyola on intuïm que la tv és un gran tema per parlar. Parlar de les sèries com a referent o directament d'una sèrie, sembla ser un dels temes més comentats. Des del meu punt de vista com expatriada ja gairebé una dècada, puc dir que no hem canviat molt. Si abans es parlava del programa “Cròniques marcianes” o de la sèrie “Twin Peaks” ara es parla de “El Hormiguero”.

Sembla que al ciutadà comú el que realment s'interessa és que en el seu país es continuï com sempre: sent un dels més segurs, l'octà país productor d’automòbils i una potència turística. Espanya no deixa de ser un Estat de Benestar amb una sanitat publica de qualitat, on només interessa tenir un bon treball, una bona educació i sentir-se protegit. En el tema de l’educació, puc donar la raó. Gràcies a molts avanços, podem seguir estudiant a distància com en la Uoc. Aquesta assignatura m’ha agradat molt i no era gens ni mica del que m’esperava. Creia més en una anàlisi nu i cru de gramàtica i lèxic que, gràcies a diferents lectures i programes, m’han enriquit conscientment. 

Antconc és una eina fonamental per portar a terme qualsevol treball crític amb una base argumentativa visual i puntual.

Però...en el tema de la lectura o en el temps lliure, s’hauria de modernitzar i parlar-ne de temes més actuals que no els de fa 10 anys.

FRANCESCO TOTTI

Avui sembla que les noticies giren només amb un nom: Francesco Totti. 

Per qui no li agrada el futbol, no sabrà qui és, però crec que no sóc l’única que des de fa uns mesos ha vist créixer el nom d’aquest jugador. Francesco Totti, ha estat el capità de la Roma. 

Després de 25 temporades jugant sempre amb el mateix equip, El Gladiador com l’han sobrenomenat fent referencia a la ciutat romana, o més ben dit ara "L'últim gladiador" ha estat un ídol per grans i petits.

Els diaris diuen que tothom ha celebrat l’últim adéu. Dels diaris italians als estrangers, és un cor de títols i pàgines dedicat al capità de la Roma. Des d’ Anglaterra on comentant un "adéu dramàtic" fins a Espanya on es comenta l’ "èpica de comiat".

Un dels grans que ja no queden. Totti es conegut pel seu gran cor i humilitat. Un jugador que era apassionat pel futbol. Quan li demanen que és el que fa Roma per a Totti? Tot el que es pot desitjar per a una persona: la passió, l'amor, l'alegria. Aquests són els colors que sempre he recolzat i sempre cantaré com seguidor.

I es que no tots poden dir d’haver jugat 786 partits i haver fet 307 gols. També va ser campió del món amb Itàlia al Mundial d'Alemanya del 2006. Per tot això, Totti és considerat un dels millors jugadors a nivell internacional. El seu palmarès arriba fins a la llista de la FIFA dels 100 millors jugadors en activitat. Una altra característica d’aquest jugador es que pot fer tant de centrecampista com de davanter. La seva posició de joc es creativa i es veu quan surt al camp. 

Quants cop he sentit, mentre estava a la cuina i el meu home veia la tv, dir que la Roma estava perdent i que quant sortia aquest home al camp, marcava un golàs increïble i canviava el marcador. Era com la benedicció del partit, un fuoriclasse. Va arribar a guanyar el trofeu de màxim golejador d'Itàlia 2003/2004 i 2006/2007, la Bota d'Or, com a màxim golejador de totes les lligues europees de futbol.

Sens dubte un gran jugador que es retira voluntàriament i amb llàgrimes als ulls, l’afició li dona un gran aplaudiment sense importar quin equip pertany, perquè els grans resten grans sense importar els colors de la samarreta. El capità conclou :

“Em trec la samarreta per última vegada. L’única samarreta”. 

Sens dubte, un gran jugador.