FRANCESCO TOTTI

Avui sembla que les noticies giren només amb un nom: Francesco Totti. 

Per qui no li agrada el futbol, no sabrà qui és, però crec que no sóc l’única que des de fa uns mesos ha vist créixer el nom d’aquest jugador. Francesco Totti, ha estat el capità de la Roma. 

Després de 25 temporades jugant sempre amb el mateix equip, El Gladiador com l’han sobrenomenat fent referencia a la ciutat romana, o més ben dit ara "L'últim gladiador" ha estat un ídol per grans i petits.

Els diaris diuen que tothom ha celebrat l’últim adéu. Dels diaris italians als estrangers, és un cor de títols i pàgines dedicat al capità de la Roma. Des d’ Anglaterra on comentant un "adéu dramàtic" fins a Espanya on es comenta l’ "èpica de comiat".

Un dels grans que ja no queden. Totti es conegut pel seu gran cor i humilitat. Un jugador que era apassionat pel futbol. Quan li demanen que és el que fa Roma per a Totti? Tot el que es pot desitjar per a una persona: la passió, l'amor, l'alegria. Aquests són els colors que sempre he recolzat i sempre cantaré com seguidor.

I es que no tots poden dir d’haver jugat 786 partits i haver fet 307 gols. També va ser campió del món amb Itàlia al Mundial d'Alemanya del 2006. Per tot això, Totti és considerat un dels millors jugadors a nivell internacional. El seu palmarès arriba fins a la llista de la FIFA dels 100 millors jugadors en activitat. Una altra característica d’aquest jugador es que pot fer tant de centrecampista com de davanter. La seva posició de joc es creativa i es veu quan surt al camp. 

Quants cop he sentit, mentre estava a la cuina i el meu home veia la tv, dir que la Roma estava perdent i que quant sortia aquest home al camp, marcava un golàs increïble i canviava el marcador. Era com la benedicció del partit, un fuoriclasse. Va arribar a guanyar el trofeu de màxim golejador d'Itàlia 2003/2004 i 2006/2007, la Bota d'Or, com a màxim golejador de totes les lligues europees de futbol.

Sens dubte un gran jugador que es retira voluntàriament i amb llàgrimes als ulls, l’afició li dona un gran aplaudiment sense importar quin equip pertany, perquè els grans resten grans sense importar els colors de la samarreta. El capità conclou :

“Em trec la samarreta per última vegada. L’única samarreta”. 

Sens dubte, un gran jugador.