dissabte, 29 d’abril del 2017

El fonamentalisme del President


Ara que ja hem lliurat la segona pac de l'assignatura, o estem per fer-lo, vull fer menció a la importància del fonamentalisme. Aquests dies he pogut veure com aquesta paraula que no li vaig donar importància en un principi, té molt a veure amb la realitat quotidiana.

El fonamentalisme es creu que té relació amb l'extremitat i per tant en la religió musulmana. Jo crec que cada cop està més present en la nostra religió cristiana.
Vaig llegir la notícia des del compte de Twitter de la jesuïta James Martin, que ell havia pregat i tenia en les seves oracions tant la convenció republicana com a Donald Trump. Des del moment que ha estat nomenat candidat presidencial, hem pogut veure com ell també és partidari d'una política extremista.



Cap candidat presidencial ha estat mai partidari d'un ateisme o no s'ha pronunciat en contra de la religió cristiana. Sembla però, que seva posició ha estat inspirada i guiada per Déu i que els contendents polítics que són enemics per vèncer. Dir públicament que un país està contra el mal pot ser raonable però no jutjar a certes categories de persones. Aquestes resten etiquetats i jutjats d'acord amb la seva identitat.


Aquest és precisament el germen de fonamentalisme. I podem veure que no és un cas aïllat els EUA sinó fins i tot a Itàlia, França o Espanya tenim molts catòlics i polítics que són extremistes.Demanen treball o fins i tot els emigrants que arriben per trobar la felicitat són els més castigats. Segons el prof. Campàs, ens diu el següent: En un món com aquest de canvi incontrolat i confús, la gent tendeix a reagrupar-se al voltant d'identitats primàries: religiosa, ètnica, territorial, nacional. El fonamentalisme religiós, cristià, islàmic, jueu, hindú i fins i tot budista, és probablement la força més formidable de seguretat personal i mobilització col·lectiva. En un món de flux globals de riquesa, poder i imatges, la recerca de la identitat, col·lectiva o individual, esdevé la font fonamental de significat social. La identitat està esdevenint la principal, i de vegades única, font de significat en un període històric caracteritzat per una àmplia desestructuració de les organitzacions, deslegitimació de les institucions, desaparició dels principals moviments socials i expressions culturals efímeres. És cada cop més habitual que la gent no organitzi el seu significat al voltant del que fa, sinó pel que és o creu ser. Alhora, les xarxes globals d'intercanvis instrumentals connecten o
desconnecten de forma selectiva individus, grups, regions i fins i tot països segons la
seva importància per a complir els objectius processats en la xarxa.



És un germen que també treballa fora d'una referència religiosa, perquè és simplement el resultat de la inclinació humana a la violència i l'abús. Cal saber portar la lluita interior. Per desgràcia, la llengua i les diferents posicions polítiques d'avui tenen una tendència sempre a què es propagui com si fos un contagi. Vosaltres, que en penseu?




3 comentaris:

  1. Durante las lecturas de esta segunda PAC, leí que en muchas ocasiones la tensión introducida por los cambios tecnológicos puede contribuir a la fragmentación social. Manuel Castells ha sugerido que la sociedad red se estructura bipolarmente entre la red y el yo. Conectado a la red el individuo sufre cierta “esquizofrenia estructural” por cuanto las pautas de su comunicación social ya no se producen directamente con/entre personas (salvo en la misma red), y cuando deja de existir, las personas se alejan unas de otras percibiéndose como extrañas y, finalmente, como una amenaza. La Red es el catalizador de este proceso por el que la fragmentación social se extiende haciendo que las identidades se hagan más específicas y que aumente la dificultad para compartirlas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sistema d'organització social, ja hem vist com està canviant radicalment els nostres costums. Per a Trump, el sistema de missatgeria Twitter, va ser la seva plataforma socials on transmetia els pensaments democràtics fonamentalistes i cristians. La implicació i activisme sociopolític es veu més en les xarxes socials que en un sistema ordinari. Avui dia, estem més preocupats pel terrorisme i les seves accions que són repudiades per anar contra víctimes innocents. Segons sembla, ells utilitzen també aquest arma per fer-se créixer i arribar, en cadena, fins a les nostres ments. El poder que la xarxa pot arribar a oferir-nos, és indiscutiblement incontrolat. El nostre entorn vital es viu en les xarxes, en les fotografies i informació que deixem. Totes aquestes i altres informacions, poden tornar-se virals. I és que no hem de deixar de banda la influència global que pot generar i transformar la nostra situació en el món real.

      Elimina
  2. Tienes razón, no debemos menospreciar el poder de las redes sociales. De hecho, los movimientos sociales, sean emancipatorios o fundamentalistas han adoptado una dimensión transnacional y están aprovechando los recursos y las oportunidades que les brindan las nuevas tecnologías. Gracias a eso están consiguiendo una gran influencia en la opinión pública y una notable capacidad de presión sobre los gobiernos.

    Merche

    ResponElimina