La teoria del caos pot
donar resposta a un blog sencer. És un tema tan apassionant com entretingut. Fins i tot pot tenir un
caràcter propagandista com l'efecte papallona o generar fins i tot
comentaris sense fi. Nosaltres podrem interactuar a través d’un text i
reafirmar la hipertextualitat. Com a persones humanes, podem renovar-nos en el
nostre entorn quotidià i trobar la inspiració de la creativitat. La creativitat
és pròpia d’una inspiració incontrolada. Com que som humans i no deus, no podem
controlar la nostra realitat sinó viure amb els diferents ordres irregulars. Algunes
coses ens podem recordar a un moment històric ja viscut i fer-nos trobar un
equilibri i sortir del malestar del “caos”. Sobreviure a una alteració donada
inesperadament, ens aportarà al superació d’incerteses, subjectivitats i
limitacions del nostre entorn.
El
caos ha estat sempre el centre de la creació de l’Univers. Ja des de la creació
del món amb la teoria del Big Bang, el
sistema solar es van anant ordenant aleatòriament fins a formar els sistemes
que avui coneixem. La nostra societat també ha anat evolucionant amb nous
sistemes, estructures i creant un ordre organitzatiu. La seva intenció és de
controlar, també la societat. El seu ordre deu ser equilibrat amb llibertats i
bifurcacions (punts de sortida). Per aquest motiu existeixen diferents graus de
llibertat en la conducta per tal de poder anar modificant la societat i al
mateix temps ordenant-la sense donar la idea de repressió. Quan la societat
arriba a un punt caòtic, s’activa el sistema de retroalimentació negativa
(regulació) o positiva (amplificació). Finalment, quan el sistema és equilibrat,
entre la retroalimentació positiva i negativa, arribem a una dinàmica de caos
que es diversifica dins d’un ordre.
Existeix
una altra teoria que es troba en els sistemes que viuen fora del caos. Aquests
tenen la necessitat constant d’energia i material. Com en l’exemple mencionat
abans de la xarxa metropolitana, el sistema extrametropolità necessita uns
usuaris per mantenir-lo viu. És un altre sistema de connexió que necessitat
d’una vinculació constant de retroalimentació, sigui positiva i negativa per
tal de mantenir un canviament d’atracció i repulsió.
El
terme caos pot donar una aparença de desordre complex i fins i tot estàtic.
Segons ens diu James Gleick[1], “La complexitat serà un
ordre superior del caos.” La creativitat
implica renovar-se amb la frescor quotidiana que és nova. El caos amplifica el
que és petit com un poder immens i desmesurat (l’efecte papallona). En un sistema caòtic tot està connectat a tot,
mitjançant la retroalimentació positiva i negativa. El caos governa a través de
l’efecte papallona. És el poder de la impotència que dintre de les societats
complexes, moltes persones se senten insignificants, sense una connexió d’unió.
Es produeix un desequilibri entre els qui tenen el poder d’influir en la societat
i els qui n’estan mancats.
Com ens diu el prof. Campàs: “La veritat és que
la nostra obsessió pel poder pot ser simplement el símptoma del nostre propi
sentit de la impotència. La nostra impotència pot ser donada per
nosaltres mateixos, per la nostra organització de la societat. “Mai és una
persona la que provoca el canvi, sinó la retroalimentació del canvi dins d’un
sistema complet.” Per a la teoria del caos no existeix l’impossible: el
món real flueix constantment i qualsevol context pot canviar i, de fet,
canviarà”.
Ja és difícil trobar un ordre lògic a les coses i posar-se en contra és encara més difícil. No és pot anar contra corrent ni provocar els canviaments, ja que la natura no és pot canviar. La realitat crec que és imprevisible i per tant, caòtica. Benvinguda doncs!
pàgs.
Hola Alícia,
ResponEliminaSegueixo amb la teoria del caos del professor Joan Campàs, quan diu que no existeix allò que és impossible. La nostra consciència és un sistema obert com el temps atmosfèric que es modifica per les forces del caos. Mitjançant aquesta força l'individu pot influir en tot el món. El caos governa a través de l'efecte papallona, proverbi xinés:”el poder de les ales d'una papallona es pot percebre a l'altra banda del món.”
Ens seguim llegint
Hola Rosa Maria, gràcies pels teus comentaris. Tens raó quan dius que la nostra consciència és un sistema obert. M'agrada molt la comparació que fas amb el temps atmosfèric. Crec que es aixi com ens hem adaptat a les nosves situacions, ens enfrontem a elles. No estem fets per resoldre els problemes de lògica, el cervell no ha evolucionat sinó que a sobreviscut en un context prehistòric. Estem sempre en alerta esperant una reacció i interpretant-la novament a través de la creació.
Elimina¡Hola Alicia!
ResponEliminaSerá que soy un tanto caótica pero nunca he entendido la importancia casi tangencial que muchas personas conceden al orden. Probablemente olvidan que el orden es la otra cara del caos, porque, así como hay un orden oculto en el caos, también hay un caos oculto en el orden.
Merche