dissabte, 29 d’abril del 2017

El fonamentalisme del President


Ara que ja hem lliurat la segona pac de l'assignatura, o estem per fer-lo, vull fer menció a la importància del fonamentalisme. Aquests dies he pogut veure com aquesta paraula que no li vaig donar importància en un principi, té molt a veure amb la realitat quotidiana.

El fonamentalisme es creu que té relació amb l'extremitat i per tant en la religió musulmana. Jo crec que cada cop està més present en la nostra religió cristiana.
Vaig llegir la notícia des del compte de Twitter de la jesuïta James Martin, que ell havia pregat i tenia en les seves oracions tant la convenció republicana com a Donald Trump. Des del moment que ha estat nomenat candidat presidencial, hem pogut veure com ell també és partidari d'una política extremista.



Cap candidat presidencial ha estat mai partidari d'un ateisme o no s'ha pronunciat en contra de la religió cristiana. Sembla però, que seva posició ha estat inspirada i guiada per Déu i que els contendents polítics que són enemics per vèncer. Dir públicament que un país està contra el mal pot ser raonable però no jutjar a certes categories de persones. Aquestes resten etiquetats i jutjats d'acord amb la seva identitat.


Aquest és precisament el germen de fonamentalisme. I podem veure que no és un cas aïllat els EUA sinó fins i tot a Itàlia, França o Espanya tenim molts catòlics i polítics que són extremistes.Demanen treball o fins i tot els emigrants que arriben per trobar la felicitat són els més castigats. Segons el prof. Campàs, ens diu el següent: En un món com aquest de canvi incontrolat i confús, la gent tendeix a reagrupar-se al voltant d'identitats primàries: religiosa, ètnica, territorial, nacional. El fonamentalisme religiós, cristià, islàmic, jueu, hindú i fins i tot budista, és probablement la força més formidable de seguretat personal i mobilització col·lectiva. En un món de flux globals de riquesa, poder i imatges, la recerca de la identitat, col·lectiva o individual, esdevé la font fonamental de significat social. La identitat està esdevenint la principal, i de vegades única, font de significat en un període històric caracteritzat per una àmplia desestructuració de les organitzacions, deslegitimació de les institucions, desaparició dels principals moviments socials i expressions culturals efímeres. És cada cop més habitual que la gent no organitzi el seu significat al voltant del que fa, sinó pel que és o creu ser. Alhora, les xarxes globals d'intercanvis instrumentals connecten o
desconnecten de forma selectiva individus, grups, regions i fins i tot països segons la
seva importància per a complir els objectius processats en la xarxa.



És un germen que també treballa fora d'una referència religiosa, perquè és simplement el resultat de la inclinació humana a la violència i l'abús. Cal saber portar la lluita interior. Per desgràcia, la llengua i les diferents posicions polítiques d'avui tenen una tendència sempre a què es propagui com si fos un contagi. Vosaltres, que en penseu?




dijous, 6 d’abril del 2017

El paradigma de Kuhn. Implica sempre uns lectors actius?



Para Kuhn, el seu canviament científic o paradigma està constituït, a més a més, d’un model teòric que es qüestiona amb els dubtes de les incerteses. Se cerca una ciència extraordinària que sigui un model alternatiu. Aquesta nova ciència posarà en crisi les possibles explicacions fiables i  tindrà seguidors i detractors sobre aquesta disciplina alternativa.

Amb aquesta última disciplina alternativa ens dóna moltes solucions a problemes anteriors d’altres models el qual arriba a ser una revolució en el món científic. Es innovadora i com la primera disciplina, arriba a solucionar les primeres anomalies. Per tant, amb aquest nou paradigma, gira basant-se en el model de noves recerques que puguin solucionar anteriors problemes i donant una visió nova i resolutiva. Molts paradigmes no poden ser satisfets però poden aportar diverses explicacions relacionades i recercades per donar pas a una evolució científica i no divisòria entre les ciències. La proposta és simplificar i minimitzar les anomalies.[1]
 
Amb el pensament de Kuhn, sorgeixen altres filòsofs científics com Wittgenstein, que va trobar els problemes per a representar els seus pensaments escrits a una forma lingüística i la relació entre l’hipertext i teoria. Sorgeixen les primeres complicacions per mitjà de la complexitat del sistema.

Segons les reflexions de Wittgenstein, no només existia el model lineal i jeràrquic imprès sinó un altre més obert i ampliable com el pensament. Amb l’hipertext es pot beneficiar d’aquesta funcionalitat d’ampliació a través de les associacions d’elements d’informació.

La relació entre el lector i l’escrit resta oberta al encreuament de nous escrits per tal d’ampliar l’horitzó. El que l’hipertext sí que havia de relacionar són les diferents idees dels autors per arribar al nou paradigma de la complexitat. El problema radica que cada pàgina segueix un ordre lineal i per tal de trencar aquest ordre antic, cal enllacar amb altres pàgines i nous discursos.[2]

D’aquesta manera la complexitat es redueix però no es pot simplificar. Es pot arribar a innovar l’estructura però l’hipertext comporta la complexitat de manera instrumental amb la irrupció en el pensament i el discurs. Bush i Wittgenstein ens donen la possibilitat d'instrumentalitzar físicament i ordenadament els coneixements més complexos com si d'una temptativa per a passar el relativisme a una forma més tecnològica amb instruments tècnics per a l’aprenentatge partint, però de la complexitat.

Com que l'hipertext no és una escriptura seqüencial, requereix un lector actiu. L’hipertext és sempre nou i es renova descobrint nous referents electrònics i possibilita fins i tot un paradigma digital amb imatges i veus donant una versió multi medial (hipermèdia).

Creieu que tots els lectors hem de ser actius?


[1] COLABORADORES DE WIKIPEDIA. La estructura de las revoluciones científicas [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2016 Disponible en:

[2] R. Laufer (1992). Texte, hypertexte, hypermédia (pàg. 18-19). París: PUF.