L’evolució entre la comunicació oral i l’escrita ha
donat lloc a diferències tant en l’escriptura com en la lectura. Aquesta
evolució ha creat dels mecanismes que facilitessin la llegibilitat i en contemporània
el seu significat a través d'unes formes emergent per estendre el coneixement
en una era de revolució digital amb els hipertextos.
Al llarg de la historia, la primera gran revolució
va ser la invenció de la impremta. Gutenberg, va traslladar el mode de pensar
cap a l’escriptura. Aquest seria l'origen d'un model lineal que deixa enrere el
mode natural de transmetre l’ensenyament oral. Neix una cultura escrita i de
manera lineal. Seguint sempre la línia del pensament natural, ens trobem ara amb
aquesta forma de reproduir els pensaments exalçats per mecanismes que associen
informació amb una altra revolució que serà la revolució cultural.
Michel Bernard [1] va fins i tot més
enllà i ens proposa la idea de l'hipertext com la tercera dimensió de la
llengua. Ens diu també que la comunicació oral se presenta com una línia i el
discurs escrit com una superfície.
Vannevar
Bush,[2] volia crear un sistema d’informació
comparat al pensament humà. Un sistema que pogués recollir i ampliar informació
basant-se en la teoria humana per a aprendre i pensar. Així innova una solució
per a recuperar i a ampliar la informació. Crea un sistema d’associació, el Memex, de gran
capacitat per a reordenar i seleccionar la informació per mitjà de la unió
d’elements.
Gràcies a la tecnologia electrònica i als sistemes hipertextuals, ens
permeten interactuar en objectes textuals que s’uneixen col·lectivament. Veiem
com es guanya dinamisme i rapidesa en obtenir una informació sense obligar-nos
a deixar la lectura sinó, com una aportació enriquidora que enllaca amb el text
principal. Corregeix l’anterior sistema d’indexació tradicional i crea un
sistema de recuperació per associació.
Podem dir que la revolució digital ha canviat el nostre mode d'escriure i d'interactuar.
Que en penseu?
